tinc temps per mi: SEGONA PART

TINC TEMPS PER MI: SEGONA PART

Aquest mati, mentre donava voltes en la bici prestada amb la que pedalejo aquest dies, pel barri de Santa Caterina, justament fent una ullada a d’altres bicis que estaven aparcades per veure si alguna d’elles s’ajustava a la descripció de la innocent víctima (la meva malaurada i que al cel sia, bicicleta que m’han robat fa pocs dies), he captat al vol, novament un pedaç de conversa d’aquells que son significatius i que descriu el que els alemanys anomenen zeitgeist, l’esperit del temps, l’esperit del temps que estem vivint en la nostra pell aquests dies.
L’escena inicial és la següent:

Home de trenta i llargs anys, surt del seu portal amb un nen, que com a molt tindria uns dos anys, als braços. Aleshores es creua amb un altre veí, també de trenta i llargs anys, però sense nen en braços, que justament arriba i es disposa a entrar al mateix portal.
Davant de la frontal trobada opten per establir un pont comunicatiu, encara que sembli mentida, a la nostra ciutat, sembla que encara existeixen veïns que es parlen entre si.
El noi que arribava li pregunta tot content, al que marxava amb el nen en braços:
-“Qué, tens vacances aquest dies?”

És de suposar que el veïns es coneixien força o com a mínim l’un tenia ben controlats els horaris de l’altre, ja que li va estranyar veure’l a aquelles hores per allí amb la criatura (per que potser no parlem gaire amb les veïnes, però si que ens aferrem fortament al dret i la legitimitat de tenir controlat al nostre veïnat i fer tot tipus de suposicions sobre la vida de les nostres veïnes) .
Davant d’aquesta pregunta, el veí que portava l’infant als braços, va donar la seva contestació, però justament en aquells moments, va passar una d’aquelles ràfegues de soroll urbà que habiten per la ciutat, que em va impedir sentir les paraules del noi. Quan la meva oïda va tornar a sintonitzar amb la conversa, ja estava parlant novament el veí que havia preguntat, el qual amb certa cara de sorpresa i preocupació li va dir: “ostres, no em diguis?”
Això va ser tot el que vaig sentir, després mentre marxava rodant amb la bici, vaig anar girant-me, mentre es trobaven en el meu camp visual i vaig poder veure com restaven al portal de l’edifici xerrant, amb el mateix aire i el mateix dibuix al rostre.
La pregunta és la següent:

Per 75 de les antigues pessetes, qui em sabria dir que ha contestat el veí que portava l’infant als braços? Què ha estat el que la ràfega de soroll urbà no m’ha permès sentir?

-Que sí, que ha canviat les seves vacances de l’agost per uns dies del març, per poder tenir lliure el dia del pare?
-Que sí, que prefereix fer vacances al març, per que li han dit que a una illa del sud de l’índic, on vol anar de vacances, és quan millor temps fa i quan els taurons estan en la seva època d’hormones revolucionades i no estan per cruspir-se banyistes?
-O potser, que el seu cap li ha dit: “escolta, ja que tens un fillet de dos anys, pren-te els matins que facin falta per gaudir del teu fill, que el temps passa volant i quan no et donis compte, ja te l’estaràs trobant, ficant-te la ma a la cartera per agafar-te els diners que fa mitja hora t’has negat a donar-li?

Si creieu que alguna d’aquestes tres opcions és la correcte, ja podeu deixar de llegir aquest escrit i us recomano que us dediqueu a col•leccionar petxines de nova guinea, que deu ser molt interessant.
Si no creus que cap d’aquestes tres respostes sigui la correcte, pots seguir llegint el text.
El més probable és que el veí que portava un nen en braços, davant la pregunta del seu veí de: “Què, tens vacances aquests dies?”, li ha contestat quelcom semblant a….
“No, és que m’han acomiadat…”o
“No, és que se m’ha acabat el contracte i no m’han renovat…” o
qualsevol sinònim o succedani, de quedar-se a l’atur.
I això, aquesta conversa urbana i matinera, m’ha fet venir una idea al cap, amb molta nitidesa, com qui se n’adona de quelcom que semblava obvi, però fins aquell moment no havia estat capaç de percebre-ho.
Es tracta de la crisi en la qual vivim i més concretament del seu origen.
Fins ara vivia enganyat, pensant que aquesta crisi era una estafa, que era un atac neoliberal a la nostra “social-democràcia”, que els estaments financers estaven fent l’agost de la nostra misèria i que a la patronal li estaven sortint butllofes a les mans de tan refregar-se-les de goig per l’important redit que està aconseguint gràcies a la crisi i a l’estranya idea de que per generar ocupació laboral, el que és necessari és poder acomiadar als treballadors el més lliure i barat possible. Però gràcies a aquesta experiència me n’he adonat que vivia en un núvol, que el meu cap havia estat manipulat per les turbes rojo-judio-masoniques del 15M i per assemblees vàries (sense poder de decisió evidentment, però amb poder per marejar la perdiu) i que aquesta crisi, tan sols havia estat ideada per tal de conciliar la vida familiar, per tal de que els pares i les mares puguin passar més estona amb les seves filles. Jo que estava pensant malament dels nostres dirigents polítics, dels bancs, dels estaments financers i fins i tot, de institucions estrangeres com ara el banc central europeu i el FMI i res més lluny de tot això, resulta que tot està pensat pel nostre bé, per que puguem oferir el nostre temps a les nostres filles i tinguem una millor cura d’elles, probablement amb menys diners a la butxaca, però això no és més que un petit detall, un minúscul dany colateral, per que al cap i a la fi, no deien allò de que “contigo pan y cebolla…”? Doncs ja està. És més, m’atreviria a asseverar que tota aquesta crisi ha estat ideada per una agrupació laica i progressista de pares i mares, escindits de les folklòriques AMPAS, obsessionades contínuament en separar les filles dels seus pares i mares a través d’una llarga llista d’inútils activitats extraescolars i que desitjarien poder viure en un racó del pati de l’escola de les seves filles. És a dir, que la crisi ha estat una rebel•lió ben pensada i organitzada d’alguns pares i mares contra les AMPAS de les escoles.
Ara ho començo a entendre tot i em sento una mica ximple per haver anat a tantes manifestacions sense coneixement de causa i acusant contínuament a estaments polítics i financers que he pogut comprovar que eren totalment innocents. Suposo que serà per això que en la majoria de mobilitzacions, les persones que es troben en la franja d’edat de 30 a 45 anys son una gran minoria. Clar, no podria ser d’un altre manera, per que estan gaudint del temps que la crisi els ha regalat per estar amb les seves filles.
Es molt probable que aquesta teoria sobre l’origen de la crisi sigui una mica esbogerrada i un pel surrealista, però no crec que sigui tan surrealista com la que els estaments oficials ens intenten vendre. O no son surrealistes les mesures que s’estan prenent per tal de sortir de la crisi? O no és surrealista que els estats rescatin als bancs per que aquests després facin fora de la seva casa a la gent? O no es surrealista que per generar treball el primer que es pensi és en facilitar els acomiadaments dels treballadors? O no és surrealista que s’apugi desproporcionadament el preu del transport públic ara que les butxaques de les persones estan més escurades que mai? O no es surrealista que qui ha originat o ha estat còmplice actiu de l’origen d’aquesta crisi, ara ens demani a la resta de la gent comprensió, esforços continuats i només responguin amb repressió davant del descontent popular? O no és surrealista que ara tinguem que pensar-nos dues vegades si posar-nos malalts, no sigui cas que acabem sent atesos en els passadissos d’un hospital i a més ens deixem els pocs diners que tenim pagant 1 euro per cada recepta mèdica que se’ns prescrigui?
Potser el més absurd és que tot sigui tan absurd i no posem cap remei per que deixi de ser absurd.
Com va dir aquell una vegada: “ procura fugir de tots aquells que et vulguin salvar…”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: