estat de setge

ESTAT DE SETGE.

Aquests dies Barcelona ha estat patint un important estat de setge protagonitzat per les forces de l’ordre, orquestrades per “l’insaciable” Sr. Puig. Més de vuit mil mossos d’esquadra patrullant la ciutat i vetllant per tots els contenidors de la ciutat i de pas protegint totes aquelles institucions que podien ser víctimes de la ràbia d’algunes persones. Ens han fet tornar al passat, portant de nou a terres catalanes, el tricorni de la guàrdia civil i els “panxa contentes” de la policia nacional. Per si no hi havia prou, han tancat fronteres per evitar que vingués a Barcelona una possible migració massiva “d’antisistemes “amb ganes de passar-ho bé en detriment del banc central europeu. Què s’esperaven que fletarien varis autobusos i vindrien tots plegats cantant la mítica cançó de la sardina??

Com a resultat del control fronterer una cinquantena de persones no les han deixat passar com a mesura preventiva. Tot i que aquestes persones han jurat i perjurat que es portarien bé, finalment no han tingut sort i la policia els ha dit que ja no quedaven entrades, que l’aforament estava complert i que ho intentessin un altre dia. Així mateix, hi ha hagut al voltant d’una vintena de detencions, que veient la facilitat amb la que imputen a la gent durant aquests dies, segurament han estat detingudes per portar un talla-ungles massa afilat, unes perilloses tisores de cosir, per portar alguna samarreta que no coincidia amb el gust dels agents, per tenir accent grec o simplement per conduir un seat panda.
Aquesta circumstància tot i que li estic traient cerat punta humorística, és quelcom molt greu i potser és important que prenguem consciencia i no ho deixem passar com si res.

Per un costat en el control fronterer que s’estava realitzant, es parava i escorcollava els cotxes en funció de la seva aparença (aparença del cotxe i de les persones que hi havia dintre). En funció de la forma de vestir, de pentinar, de l’edat (probablement paraven més a gent jove), de si els conductors dels cotxes podien tenir una possible estètica “antisistema”, en funció de la matrícula del cotxes (als italians i als grecs els aturaven a tots per sistema, ja que estan dintre del que ells anomenen el contuberni anarquista europeu format per espanya, Itàlia i Grècia). És a dir, que ens trobem amb un control policial basat en l’aparença física, la possible ideologia de la persona i de la seva procedència geogràfica. Això te una explicació i un nom ben clar, senzillament, se’n diu feixisme. Diuen que un estat democràtic no pot existir la persecució política, que això és digne d’altres temps i de les dictadures, no de les social-democràcies que presumeixen de garantir l’estat del benestar (tot i que això és flor d’un altre temps, ja que ara tan sols poden arribar a garantir l’estat del malestar) i és que aquest tancar les fronteres, aquest control fronterer no estava basat en una persecució política? Retenir, identificar, escorcollar i fins i tot arribar a detenir a persones per la seva ideologia, no és una persecució política? Aleshores on estem vivint en una democràcia o en una dictadura???

Cada vegada, està més clar, que la “democràcia” en la que vivim s’està convertint en una dictadura camuflada (i no gaire camuflada últimament).

D’altra banda, veiem com les fronteres s’obren i es tanquen en funció dels interessos de la classe dominant. Tan que presumeixen de l’Europa sense barreres, però ràpidament es tornen a aixecar les fronteres quan es tracta de realitzar una persecució política i vetllar per la seguretat dels senyors del capital.

I per què hem patit aquest faraònic desplegament policial? Per que Barcelona ha viscut aquest estat de setge durant aquests tres dies? Per garantir la seguretat de la cimera del banc central europeu que tenia lloc a la ciutat comtal; per garantir la seguretat d’una cinquantena de persones, d’una cinquantena de dirigents del BCE. I qui son aquests senyors que requereixen de tanta pleitesia? Qui son aquests senyors que amb els diners dels nostres impostos han realitzat aquest desplegament policial per tal de protegir-los? Doncs son aquells que tenen gran part de culpa de la crisi que estem vivint i ara, a més, en volen treure rèdit; son aquells que animen i pressionen per que els govern europeus portin a terme les retallades socials més importants dels últims temps, son aquells que fomenten els plans d’austeritat que totes nosaltres estem patint i seguirem patint, son aquells que volen desmantellar els serveis públics, aquells que dicten les normes que els domèstics polítics han de seguir, son aquells gràcies als quals, ara haurem de pagar un euro per recepta mèdica, els que volen que paguem també per l’atenció hospitalària, els que volen fer dels estudis universitaris un luxe, els que pretenen també privatitzar la justícia i amb una llarguíssim etcètera, aquests son…

I per acabar d’arrissar el rinxol, el president del BCE, aquest home que te nom de drac, acaba dient en la cimera que felicita al govern espanyol per les mesures d’austeritat presses, però que haurien de ser més ambiciosos. Deu meu! No se com permetem que aquest home segueixi viu, com es diu a la meva terra, quins sants collons! Ell es passa tres dies dormint en l’habitació més cara de l’hotel Arts de Barcelona i encara és capaç de dir que les mesures d’austeritat podrien ser més ambicioses. Clar que si, és un pou sense fons. Tots aquest senyors, aquests estaments financers i les patronals dels països europeus s’estan fent l’agost, estan vivint un somni que feia temps estaven anhelant, estan imposant amb l’excusa de la crisi tota la seva doctrina sense escrúpols. Que podrien ser més ambicioses les mesures d’austeritat? Doncs clar que podrien ser-ho. Ja que estem, es podia matar cada dia, per sorteig, tal com feia el rei de la llegenda de Sant Jordi, a una persona aturada (l’enviem al drac per que se’l mengi, ja que casualment el president del BCE es diu Draghi) i també podien fer que les persones que arribin a la jubilació s’autoimmolessin per llei i així hi hauria menys despesa social i així es respectaria amb facilitat el sostre de dèficit estipulat. El cert, és que tan sols ens queda això.

I amb els meus diners han garantit la seguretat d’aquestes persones? Doncs per a mi, ja es poden anar tots ells a l’infern, no es mereixen per la meva part més que el meu odi més visceral. Per garantir la seguretat d’aquestes persones tres joves han estat patint presó preventiva durant 33 dies? Quina vergonya! Cada vegada sento més vergonya i em sembla tot més surrealista. Ens estan escanyant poc a poc i no ens adonem, com aquella granota que neda amb aigua tèbia i mica en mica se li va escalfant l’aigua i al final mor bullida però sense haver ofert cap resistència, ni queixa, ja que l’augment de la temperatura de l’aigua ha estat molt progressiu…

Novament el surrealisme està servit: aquells que estan escanyant les nostres vides, els defensen amb els nostres propis diners i aquells que es manifesten o intenten manifestar-se contra aquests, se’ls escorcolla, identifica, reté i deté. Com diu el vell amic, Eduardo Galeano, vivim en el mon al revés.

Respecte la repressió viscuda aquests dies, ja van escalfar motors en la manifestació anticapitalista del dia 1 de maig a la tarda, on per poder accedir a la manifestació gairebé escorcollaven a tot aquell que portava motxilla o simplement no els hi agradava la seva aparença; arribant a situacions tan esperpèntiques que acabaven demanant la identificació pel sol fet de portar un mocador palestí , tot argumentant que no feia tan fred com per portar mocador i això ho podia dir un policia que anava atapeït amb una braga de coll per ocultar la seva identitat i a d’altres que aturaven els hi fotografiaven el tatuatge per ampliar el seu arxiu de dades. La policia politico-social que existia quan Franco comença a quedar-se curta en comparació a la repressió que s’està exercint aquests dies a càrrec dels servents del Sr Puig.
I tot passa, davant la mirada neutre i naturalitzadora dels mitjans de comunicació i el seu missatge còmplice.

Per acabar-ho d’arrodonir, resulta que en diferents espais de la ciutat on preveien que podien haver aldarulls han instal•lat, per la ocasió, noves càmeres de vigilància, totalment il•legals, ja que per llei les càmeres han d’estar senyalitzades i no ho han fet pas. Hauran pensat: ” bé, per dos o tres dies, passem de la llei i tirem pel dret…” o potser algun jutge amic els ha donat permís per fer el que els hi donés la gana. Tenint en compte la bondat d’aquest possible jutge, estava pensant demanar-li permís per saltar-me a la torera unes quantes lleis que no m’acaben d’agradar a veure si resulta tan sol•lícit amb mi?

Com veieu les fronteres i les lleis es fan i desfan com per art de màgia quan els interessa. Potser hauríem de prendre exemple i començar a fer el mateix nosaltres i començar a desobeir aquelles lleis que creguem que fomenten la injustícia entre nosaltres, no?

Aquesta és la Barcelona en la que vivim, aquesta es la nostra Barcelona, quina ràbia i quina tristesa…

I jo em pregunto, com a mínim, no podríem denunciar al Sr Puig per la contaminació acústica que hem hagut d’aguantar els barcelonins aquests tres dies, provocada per l’eixordador soroll de l’helicòpter que volava constantment per sobre de la ciutat?

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: