Barcelona, ciutat buida d’espontaneïtat

Barcelona, ciutat buida d’espontaneïtat.

Barcelona, la ciutat de la rosa de foc, la ciutat de les nits del paral•lel i de l’explosió de vida a les rambles, està morint. Barcelona, lamentablement, està morint, actualment és una ciutat mig moribunda, que l’estan buidant cullerada a cullerada de vida.

Barcelona ja fa un temps, l’estan convertint en un parc temàtic dirigit al turisme i al consum irracional. L’estan buidant de contingut, l’estan buidant d’història, l’estan buidant d’espontaneïtat. Les immobiliàries, juntament amb l’ajuntament, a través de l’especulació, ja fa temps que van iniciar un procés de destrucció dels barris de bcn, Més tard el mateix l’ajuntament, va iniciar la transformació de la nostra ciutat en la ciutat fashion, és a dir, una ciutat superficial, obsessionada per l’estètica, un aparador d’una gran botiga que busca ser un reclam pel turisme i pel consum, trepitjant al seu pas sense pietat i amb el pes de la llei, qualsevol expressió de vida que no estigui regulada per una normativa.

Finalment, el darrer pas en aquest buidatge de la nostra ciutat, va ser la llei del civisme. No és casualitat que en alguna de les parets de Paris, durant el maig del 68, es podia llegir “CIVISME RIMA AMB FASCISME”. Cada vegada les quotes de control de les nostres vides son més altes i aquest control cada vegada arriba a estaments més íntims de la nostra vida. Actualment a bcn, només ficar un peu al carrer es corre el perill d’incomplir infinites ordenances d’ordre públic. Barcelona s’ha convertit en una ciutat en la que ja no es pot fer gairebé res i et poden imposar una multa força elevada per mil i un motius. Se’t pot multar per anar sense camiseta, per beure una llauna de cervesa al carrer, per anar en bici per on “no toca”, per tocar música o realitzar qualsevol expressió artística sense permís (s’ha de demanar permís per tot, fomentant la submissió a marxes forçades), per escopir, per pixar, per etc, etc i etc i per una infinitat de motius més. És a dir que a qualsevol conflicte fruit de la convivència tan sols es dona com solució el control i la repressió. Poc a poc s’ha anat matant la barcelona que improvisa, que gaudeix de les sorpreses i de la espontaneïtat. L’expressió popular s’ha anat trepitjant en nom de l’ordre i de la seguretat. I tot això ha anat acompanyat d’una campanya mediàtica-educativa-manipulativa molt profunda que ha fet, que gran part de la població ho trobi correcte.

Un exemple clar d’aquesta tessitura és el que està passant amb les estàtues de la Rambla. Les estàtues de la rambla que eren un ofici de supervivència, el volen i l’estan convertint en una part més, del superficial aparador de bcn. Ara aquests artistes urbans que sorgien fruit de l’afany natural de voler sobreviure en aquesta ciutat cada vegada més hostil, han de passar una prova davant d’un jurat “d’experts” i tan sols aquells que tinguin el nivell requerit per aquest jurat, tindran permís per guanyar-se la vida a les Rambles. I per acabar de normativitzar i fiscalitzar a aquestes persones, unes tindran permís per estar durant les hores convingudes durant el torn de matí i les altres tindran permís per estar durant les hores convingudes durant el torn de tarda. Els que no siguin escollits, no només no tindran permís per fer-ho, sino que si ho desobeeixen se’ls podrà aplicar la pertinent multa estipulada per la sacrosanta normativa del civisme. Aquí no es queda l’assumpte ja que ara volen que només puguin estar a la part baixa de la rambla, gairebé els tiren al mar. Però clar, tirar-los a la mar, donaria molt mala imatge i al cap i a la fi, fan bonic, donen un toc simpàtic i pintoresc a l’aparador de barcelona, però això sí, han d’estar on les ordenances i els tinents alcaldes ordenin.
Aquest és un exemple prototip del que està passant a Barcelona, de com poc a poc van buidant barcelona d’espontaneïtat i cada vegada les quotes de control son cada vegada més elaborades.

El que no saben és que l’excés de control porta al descontrol, que l’excés d’ordre porta al desordre, que quan tot està ordenat de forma obsessiva, una petita engruna fora de lloc, es percep com a desordre, de manera que ells mateixos estan generant el desordre que en teoria volen combatre.

Una de les parts més perilloses d’aquesta situació és que abans, per exemple, beure amb els teus amics al carrer, pixar o qualsevol altre acte dels que ha ordenat la sacrosanta ordenança de civisme, en el pitjor dels casos, es podia considerar quelcom molest, incorrecte o una entremaliadura, però ara es considera un desordre públic amb la seva pertinent multa, és a dir, que les lleis cada vegada estan conquerint més terreny a la nostra persona, al nostre terreny més íntim i correm el risc, sinó li posem fre, que finalment arribin fins al nostre esòfag. Estem en una barcelona que asfixia.

Aquestes línies, lluny de ser un tribut pessimista a la nostra ciutat, volen ser un encoratjament per recuperar entre tots i totes la barcelona viva, la barcelona espontània, capaç d’improvisar, capaç de sorprendre’ns al tombant d’una cantonada, la barcelona que recupera el carrer com a lloc natural d’expressió popular individual i col•lectiva, la barcelona rebel i desobedient i combatre aquest atac de les lleis i les normatives que intenten conquerir els espais més íntims de la nostra vida.

Anuncios

2 comentarios to “Barcelona, ciutat buida d’espontaneïtat”

  1. metelidrissi diciembre 31, 2012 a 2:29 pm #

    Molt bon article! =)

    PD: Estaria bé que hi hagués la data de l’article l’he volugut buscar però no l’he trobat!

    • rendijasdedesobediencia enero 1, 2013 a 9:41 pm #

      aquest escrit és del febrer del 2012, merci pel comentari!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: